miércoles, 6 de mayo de 2026

3ª Setmana Llibertària de la Poesia Ⓐ Barcelona

 

 

POCA VERGONYA, LA VOSTRA 

 

El pla “Endreça" representa una nova avançada de la militarització dels carrers per part de l'Estat i els capitalistes. Sota el discurs del “ordre social”, el pla de l'Ajuntament de Barcelona, impulsat per la socialdemocràcia, ataca a les persones més pobres de la ciutat i a les formes d'autoorganització mitjançant més policia, control social i repressió descarnada.

Amb aquest pla, a més, s'impulsa el projecte de desallotjament d'espais ocupats i centres socials de la ciutat, atacant les autonomies i les formes d'organització fora del control institucional i capitalista. Una vegada més, l'Estat, amb el seu aparell repressiu, ataca qualsevol forma d'organització i autogestió que quedi fora de la seva norma i la seva legalitat: una legalitat feta per als rics.

Ho veiem cada dia en la monopolització de l'habitatge per part de fons voltor, bancs i transnacionals; ho veiem cada dia en la misèria dels carrers i en la propaganda feixista constant dels mitjans de tota mena. D'altra banda, la gentrificació, producte de l'especulació i el turisme massiu, ha precaritzat la vida de la classe treballadora i de les persones oprimides en sentit ampli, que són expulsades de les seves llars pels interessos dels més rics i privilegiats.

També hem estat testimonis de com la premsa ha impulsat una campanya sediciosa i mediàtica contra les cases ocupades, mentre milers de famílies són desallotjades dia a dia. Al mateix temps, existeixen grans monopolis que comercien amb l'habitatge. Mentre hi ha més de cent mil pisos buits a la ciutat, milers de persones acaben al carrer, són desplaçades o veuen les seves condicions de vida portades a límits insostenibles. Lamentablement, la propaganda ha influït en moltes persones que acaben defensant els interessos de bancs i empreses com si fossin propis.

Per tot això, hem decidit organitzar aquestes jornades contra aquest pla, generant espais de trobada, de compartir-nos i de reflexió col·lectiva, mostrant el que fem des del nostre ofici d'escriptores i poetes.

Perquè, enfront d'un món condicionat pels interessos dels rics i el capital, amb el seu decadent i miserable proposta social, continuem creient en l'autoorganització, en el suport mutu i en la creació d'altres formes de socialització, des de baix, per i per a nosaltres, les oprimides. No tot està subjecte a l'imperi de la mercaderia.

Poesia als carrers!
Barricades als carrers!
Autoorganització i suport mutu contra els aparells repressius de l'Estat i el capital!

 


 

lunes, 4 de mayo de 2026

Sant Jordi 2026 - 14é. Recital Poètic Musical

 

 
 Fue una bonita edición, con la gente mayor del Casal, grupos de poesía de Hospi, alumnos del instituto Margarita Xirgu, mi querido amigo Dani Torralba y le muá. Ah, y Andrés Luque, magnífico, a la flauta travesera, en la intro del acto. He estado en todas las ediciones, desde que conociera a Regina (el principal motor), en aquellas plazas del 15 M. 
 
 

miércoles, 4 de marzo de 2026

FERIA HÍPICA


 

F U R I A   É P I C A
 
>F Ǝ R I A   ꓵ P I C A
 
>>F E R I A   HÍ P I C A

 

jueves, 18 de diciembre de 2025

Peces abisales

 

Lo nuestro nunca fueron las candilejas.

No podían serlo. Entonces fuimos

peces abisales. Y descubrimos

que, en el fondo (noches de poesía y de pasión),

no se estaba tan mal...

 

(José Icaria, "Icarian way of fly") 


jueves, 11 de diciembre de 2025

Nos hacemos mayores

 


 

 

 

 

 

 

 


Escribir poemas breves, condensados

en lo que antes eran las líneas finales.

Abandonar los libros, sin contemplaciones,

en cuanto nos defraudan. Cambiar, 

por el vermut, el after. Y montar a caballo. 

Nos hacemos mayores. ¿...Montar a caballo? 

¡Hi-hi-hiiiii! ¡Por supuesto!

 

José Icaria 

domingo, 7 de diciembre de 2025

La navidad es la náusea

 

El alumbrado es alambrada:
no es luz, sino agujero negro.
La navidad es la náusea.

José Icaria 

sábado, 6 de diciembre de 2025

lunes, 1 de diciembre de 2025

"Impriendedores", por José Icaria (Biolentos: recital comunitario en el mercado de segunda mano de Camps Blancs)


 "Impriendedores", por José Icaria (Grabó el vídeo nuestro amigo Krònia). 

 

 Biolentos: recital comunitario en el mercado de segunda mano de Camps Blancs.


 

jueves, 27 de noviembre de 2025

No necesito más máquinas


 

 

No necesito más máquinas:

seguiría faltándome tiempo.

Necesito hacer las cosas con mis manos,

sentirlas, sentirme. Sentir a los otros.

Abandonar todos los relojes

y regresar por fin a casa.

 
("Coplillas otoñales", Icarian way of fly)
 
 
 
 
 

lunes, 17 de noviembre de 2025

Icaraian way of fly

 


 
 

¿Por qué amamos la poesía,

la anarquía, lo Imposible?

 Porque la vida es demasiado corta 

para malgastarla con baratijas.

 

José Icaria 


miércoles, 5 de noviembre de 2025

Si Roy Batty viviera todavía

 

Si Roy Batty viviera todavía,

probablemente se parecería

a esa anciana que, tras lavar

el piso y la entrada de su casa,

arroja el contenido del balde

a la calle: ese momento detenido,

como en el estanque de Basho,

y probablemente sonreiría,

irónico, recordando el final

de su icónico monólogo:

«...como lágrimas en la lluvia», mientras

cerraba torpemente el portón.

 

José Icaria 


lunes, 3 de noviembre de 2025

La actuación de Mazombie y Los Ultratumbaos precipita la dimisión de Mazón, coincidencia en los titulares de la prensa generalista

 

Titulares de la prensa generalista, lunes 3 de noviembre de 2025

A continuación, un fragmento de la actuación de Mazombie (José Icaria) y Los Ultratumbaos, el pasado sábado 1 de noviembre, en el Ateneu Llibertari de Gràcia, en la Noche Mazombie. El vídeo corresponde a la canción "Qué hacías el día de la inundación", con Martín J. Merino como invitado especial. 


 

martes, 21 de octubre de 2025

Comida para perros (una visión de futuro)

 

 

"La segunda oportunidad" - exposición de Julio Robledo Dr. Sedano.

"La segunda oportunidad" - exposición de Julio Robledo Dr. Sedano.

 

Todas las rarezas que me hicieron

han muerto, y yo también moriré.

Son los nietos de todo eso

los que ahora visten trajes de neopreno,

rellenos de cables y chips. Verán

más allá del infrarrojo,

y sus vidas serán melodías,

inscritas en la pautada sinfonía

del Universo, y todo vibrará,

acompasado, al unísono.

Pero siempre habrá un díscolo

que desentone, que no entre a tiempo.

Naturalmente, será readaptado,

de forma dulce e inclusiva,

y el dinero fluirá, cableado,

a través de toda una red

de venas y alcantarillas.

El cerebro será por fin colonizado,

y el cuerpo, grafiteado y escoriado,

como el muro de Berlín,

será arrojado a los perros.

Jajaja, bueno, no sé si habrá

perros, ni tampoco si mantendremos

el cuerpo. El mío, al menos,

se estará ya pudriendo…

Pero ¿cómo sabes todo eso?

La guerra, probablemente, continuará,

y continuaremos perdiendo.

Hasta que ya no quede nada

que perder.

 

José Icaria 

sábado, 13 de septiembre de 2025

Bienvenido, Míster Future

 

Todo se deshace ahí dentro.

Los gestos, las palabras.

Los juicios, los recuerdos.

La imaginación.

Duele... Duele...

Todo se reduce a Sí o No.

Responde.

Los subandroides se impacientan... 

 

José Icaria 

 

 

 

lunes, 28 de julio de 2025

La influheces

 

 

A diferencia de la Ofelia prerrafaelita, el rostro de la influheces no transmite una mezcla de paz y desesperación, sino histriónica alegría, mientras sorbe aguas fecales que, en lugar de rosas, violetas y nomeolvides, es lo que en realidad la rodea...