Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC), Solidaritat Catalana
per la Independència (SI),
la Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
i Reagrupament Independentista (Rcat)
han presentado al Parlament de Catalunya un acuerdo para la defensa jurídica
conjunta de los denunciados por impago del “euro de la vergonya” en las
farmacias de Catalunya. Además, han
puesto en marcha el portal
laculpanosempreesdemadrid.cat para ofrecer información
y asesoramiento jurídico sobre la campaña.
Por otro lado, han
movilizado a decenas de miles de manifestantes que, esta mañana, ataviados con
el habitual #novullpagar, adaptado para la ocasión como #novullmorir,
aguardaban en la puerta de numerosas farmacias de Catalunya para informar a los
ciudadanos de que los medicamentos no se pueden negar, y han de ser entregados
al usuario aunque este decline pagar la tasa.
Además, hacían saber que,
aunque Antoni Gilabert (gerente de Atenció Farmacèutica i
Prestacions Complementàries del Servei Català de la Salut, CatSalut) había anunciado
que, a partir de ese momento los usuarios serían considerados como deudores,
la iniciativa solidaria #novullmorir esperaba que fueran MILES Y MILES de
personas las que dijeran “prou a la vergonya”, ya que “si somos muchos, les
costará más el remedio que la enfermedad”, tal como señaló A. J. P. –concentrado
frente a una farmacia situada en la Calle Jaume I, de Barcelona– refiriéndose
al coste de los trámites y requerimientos. Por último, añadió: “vamos a
demostrar que, con amenazas, mentiras y represión no conseguirán nada, así como
tampoco con intentos de culpabilización”.
“Atreverse a exigirnos el euro de la vergonya…”, añadió otra
activista de #novullmorir, B. S. C. –concentrada frente a una farmacia situada
en la Plaza Regomir, de Barcelona–, pensionista y jubilada, “si no hay
dinero en la Sanitat no es porque la ciudadanía no pague sus impuestos, sino
porque la administración deja mucho que desear, porque los poderosos evaden sus
impuestos, y porque abundan las manos sucias y este sistema mixto en el que va el sentido del re-pagament, bajo la fórmula de un euro
por receta (el euro de la vergonya), está sirviendo para que continúen
haciendo beneficios, desde luego ilegítimos, unos cuantos espabilados… ”
P. J. G. –concentrado frente a
una farmacia situada en la Calle Avinyó, de Barcelona–, anciano de 85 años, declaró
que los fines de semana no solía salir, porque “no estaba ya para esos trotes,
y además, tampoco me sobra el dinero”, pero que, en cambio, “protestar frente a
algo tan injusto y clasista me parece un deber moral no ya de alguien que se
diga de izquierdas, sino de cualquiera que tenga un mínimo de humanidad”. En
cuanto a los taimados planes de la Generalitat de privatizar la sanidad, dijo
que “causarán un dolor tremendo e innecesario, porque la Sanitat funcionaba
perfectamente, y son ellos los que se la están cargando, con el único fin de
sacar tajada del dolor ajeno”. “No
comprendo”, sentenció con pesar, “cómo hemos podido votar a estos doctores Mengele en Catalunya…”
CatalunyaCaixa, que
reconoce que la medida del euro de la
vergonya puede suponer una barrera económica de acceso a los medicamentos,
ha lanzado la campaña CatalunyaCaixa torna l’euro per recepta als seus clients
pensionistes. En concreto, los beneficiarios serán los clientes de más de
65 años que domicilien la pensión y contraten una tarjeta de crédito o de
débito con la entidad. “Así, pueden recuperar el importe de la tasa, de manera
que la normativa no afecte a los ahorros del cliente y no le suponga una
barrera al acceso de los medicamentos”, tal como reconoce la propia entidad.
 |
| Captura de pantalla, puede comprobarse aquí. |
Publiquem el document que han lliurat al nostre
company Antonio Cabañero al negar-se a pagar l'euro per recepta. Ha
estat la primera persona, o una de les primeres, en plantar-se davant
una injustícia més del nostre govern. >>Cliqueu per ampliar la imatge.
http://noticies.sirius.cat/
El govern de CiU-PP està disminuint els diners destinats a sanitat. L'any passat va
ser
un 10% del pressupost i aquest any un 1'7%, que podria ser més gran si
s'aplica la retallada que proposa Rajoy. Hem de tenir en compte que
Catalunya és una de les comunitats que menys diners dedica a la sanitat
comparat amb les altres, i està molt per sota de la mitjana dels països
europeus.
El govern de la Generalitat no
es cansa de repetir que aquesta disminució de pressupost no suposa cap
perjudici pels usuaris i usuàries del sistema sanitari públic, però
nosaltres sabem que això no és cert. Sabem que ha augmentat l’espera per
intervenció, que s'allarguen els temps per fer proves i que en els
centres d'atenció primària s’ha d’esperar molt més per ser visitats
degut a la disminució de personal sanitari.
És evident que amb
menys diners no es pot fer el mateix que es feia. Segurament es podria
millorar i estalviar amb alguna cosa, però les propostes d'estalvi que
planteja el Govern van encaminades a afavorir les empreses privades i a
fer negoci amb la salut. Volen que ens apuntem a mútues i que tornem a
pagar el que ja hem pagat.
Per tal de fer visibles les retallades
en els serveis sanitaris, les associacions de veïns i veïnes junt amb
altres entitats hem decidit tirar endavant una "Iniciativa Penal
Popular" que proposa entre d'altres coses, recollir i presentar per
escrit al responsables dels centres sanitaris i al Servei Català de la
Salut les diferents queixes que tinguem basant-nos en el dret de
petició.
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Catalunya,
CiU,
FAVB,
PP,
Retallades,
Salut
Font:
Descarrega el PDF DE LA VERGONYA
puntsdevista.wordpress.com
Sobre la
innoble taxa de l’euro per recepta que es vol començar a recaptar aquest
dissabte, des de l‘Ara se`ns informa que Jordi de
Dalmases, el president del Col·legi de Farmacèutics. diu que ” tot
i que els farmacèutics “no som recaptadors d’impostos, ens ho han
manat i ho farem“. Entrevistat al programa Els
Matins ha afegit que ”com a ciutadà crec que hem de ser
conscients que no hi ha res gratuït, el sistema públic de salut s’ha de
pagar i l’euro per recepta és una mesura mixta”.
Mira a qui
va a explicar el senyor Dalmases que no hi ha res de gratuït!
Precisament a la gent que paga impostos i no s’aprofita d’aquesta “boira” de
les coses “mixtes” a la sanitat que tan be resumeix la revista CafeAMBllet
amb el seu darrer treball El PDF de la vergonya. El senyor Boi Ruiz
vol fer arribar a totes les farmàcies uns cartells per ajudar-les a recaptar…
doncs per què no aprofita i reparteix també un exemplar de la revista gratuita cafeambllet ?
Li asseguro que la ciutadania tindria molt clar si ha de pagar o no
l’euro!
Queda clar
que si no hi ha diners a la sanitat no és perquè la ciutadania no pagui els
seus impostos, sinó perquè l’administració deixa molt i molt que
desitjar, perquè els poderosos s’escapoleixen de tributar, i perquè les
mans brutes es troben arreu, i aquest sistema “mixt” en el que va el sentit
del REpagament sota la fórmula d’un euro per recepta (l’euro de
la vergonya!) està servint.encara ara, perquè facin beneficis
il·legítims -o legitimats a costa del dret de les persones a la
salut- uns quants espavilats…
El president
del Col·legi de Farmacèutics ha dit que hi ha certa preocupació entre el personal
de les farmàcies per la possible reacció d’alguns ciutadans contraris a la
mesura. Des de Dempeus, i de part de la ciutadania que hagi llegit o
entregui la nostra carta, crec que el podem tranquil·litzar.
Però sap que passa, que això de ”nosaltres només obeïm, ens manen
cobrar” ja no val, ja no és excusa, quan el que s’està fent és desmuntar
l’estat del benestar, les xarxes de solidaritat que impedeixen que aquesta
societat es faci engrunes i les persones es sentin cada vegada més soles,
indefenses i esporuguides.
Ho explicava
molt bé ahir en Toni Barbarà en un comentari al post en el que es
parlava de no pagar l’euro de la vergonya. Deia:
“Para empezar el riesgo que corre la ciudadanía, si
paga docilmente, es el de liquidar otro espacio más ( y van…) del Sistema
Público de Salud y en la perspectiva de muy dificil recuperación en el tiempo.
La resignación y la autoinculpación son sin duda los mayores riesgos
imaginables. Cierto que el sistema prepara su mensaje de intimidación habitual
para atemorizar cualquier disidencia. De eso saben y ejercen sin piedad. ¿Que
nos “fichan” como “deudores” de la Generalitat? Es posible, en el caso de no
estemos ya fichad@s. ¿Que nos tramitarán una sanción y recargo? Es seguro que
les va a costar más el trámite que el recargo… Sobretodo si somos MILES de
ciudadanos y ciudadanas los que nos negamos a REPAGAR, hoy el euro de
penalización, mañana la tasa co/re/pago del Estado. Y acabo; ¿Es tolerable,
desde una óptica ética, que quienes estan en el punto de mira de las mil y una
corruptelas, chanchullos, y todo tipo de “conflicto de intereses”, pretendan,
ellos, “sancionar” a las personas enfermas que necesitan un tratamiento
prescrito por el profesional del sistema público ? Como los chistes, o se
entiende a la primera o no vale la pena inisitir. La ciudadanía que estamos por
la Salud Pública NUNCA promoveríamos una acción que pudiera ocasionar algun
tipo de deterioro a la salud de las personas, como el incumplimiento o abandono
de un tratamiento. Son unos (i)responsables concretos, con nombres, apellidos e
impunidad y aforamientos, quienes no se inmutan cuando ponen en cuestión el
acceso de los enfermos a su medicación. Esto va más allá que una barrera de
autopista.”
Faig meves
cadascuna de les seves paraules. I crec que a la gent Dempeus no
l’aturaran ni les amenaces de que si no paguem l’euro de la vergonya ens
convertim en deutors de la Generalitat. Poden llegir tota la galdosa explicació aquí del
gerent d’Atenció Farmacèutica i Prestacions Complementàries del Servei Català
de la Salut (CatSalut), Antoni Gilabert… jo sols els destaco algunes
frases:
“Com el
medicament és un bé que no es pot negar, se li lliurarà a l’usuari encara que
no vulgui pagar la taxa, però a partir d’aquest moment es convertirà en deutor”
(…). En el cas de què un usuari es negui a pagar, haurà d’omplir en
la farmàcia un formulari amb les seves dades que el farmacèutic remetrà al Departament
de Salut. Tal com succeeix amb la resta dels tributs, l’administració
catalana serà l’encarregada de reclamar el cobrament de la taxa pendent i el
consegüent recàrrec per la via voluntària o per execució forçosa.”
Però
atenció, que ara ve la perla:
“Gilabert
espera que siguin pocs els ciutadans que es neguin a pagar un impost que
està pensat per contribuir a millorar el finançament del sistema sanitari
(permeti que ho dubti!!!!) i que es calcula que generarà uns
ingressos de 100 milions d’euros a l’any.”
Esperen que
siguem pocs els que ens neguem a pagar, perquè és evident que la força la tenim
nosaltres si som, com diu en Toni Barbarà, MILERS i MILERS els que diem PROU a
la poca-vergonya…. Si som molts i molts, els pot costar més el farciment que
l’indiot els seus intents de cobrar la taxa, i demostraran una vegada més que,
sense amenaces, mentides i repressió, no saben fer res, i amb amenaces i
intents de culpabilització, TAMPOC!
I que estan
negats per fer polítiques de salut en benefici de la ciutadania… sols cal
veure totes les denúncies que fa cafeambllet per NO entendre com s’ha pogut permetre
aquest cau de malversació… i atrevir-se a sobre a exigir-nos l’euro de la
vergonya per recepta!
www.cafeambllet.com
(...)
Fixeu-vos bé: l’equip
de màrqueting de Catalunya Caixa ho té clar: la mesura de l’euro per recepta
pot suposar “una barrera econòmica d’accés als medicaments”…
I tenen clar que
tindrà un “impacte” a la població… un impacte que pot suposar una gran
oportunitat de negoci. Sobretot per a una caixa que ha hagut de ser rescatada
amb diners públics dels mateixos pensionistes que a partir d’ara seran obligats
a pagar un euro per recepta.
Per acabar d’emmarcar
“l’ajut” que ofereix Catalunya Caixa als afectats per l’euro per recepta només
cal tenir en compte les següents dades:
1.- Catalunya Caixa
ha rebut més de 3.000 milions d’euros del FROB (és a dir, dels ciutadans que
ara hauran de pagar 1 euro per recepta)
2.- El President de
Caixa Catalunya, Alfons Todó -un dels que va contribuir a enfonsar-la- va
cobrar com a “premi” 1,5 milions d’euros l’any passat (la qual cosa dona per a
1,5 milions de receptes!)
3.- L’any 2010
fins hi tot va posar en marxa el dipòsit “100% natural” que especulava amb
aliments i matèries primeres com el sucre, el cafè i el blat de moro,
contribuint a l’augment dels preus de productes bàsics als països del Sud i
fomentant la fam arreu del planeta.
4.- CatalunyaCaixa
no para de desnonar persones que no poden fer front a les hipotèques.
5.- CatalunyaCaixa
ha denunciat a una trentena d’activistes que el passat mes de novembre van
ocupar la seva seu central en una acció simbòlica on es reclamava que l’entitat
retornés els diners que ha rebut de l’Estat i que surten de les butxaques de
tots i totes.
Comentari al blog Punts de Vista
puntsdevista.wordpress.com
Mas, Ruiz i Mas-Colell barrinant més retallades a Massachusetts
Alfons Quintà
La principal raó de l’anada dimarts a Boston del president Mas i dels
consellers d’Economia Mas-Collell i de Salut Boi Ruiz, és aprofundir la
relació amb la mútua sanitària nord-americana “Kaiser Permanente”(KP),
en la perspectiva de que els ajudi a sortir del carreró sense sortida en
que la Generalitat s’ha instal·lat. En especial, per la seva voluntat
d’esmicolar i privatitzar el Institut Català de la Salut( ICS).
La Generalitat va informar, sense cap precisió, que el viatge a
Boston, capital de l’ Estat de Massachusetts, dels tres destacats
polítics era degut al desig d’ assistir a la Convenció Internacional de
Biotecnologia que se celebra a aquella ciutat, del 18 al 21 de juny.
Serà seguida d’una breu estada a Nova York. Mai no es va mencionar a KP.
Fonts de la presidència de la Generalitat i de les conselleries
citades informaren a aquest diari, sota condició de no ser
identificades, que la raó principal del viatge era la trobada amb KP.
Aquesta mútua (en anglès, “consorci d’atenció gestionada de manera
integrada”) és l’entitat sanitària d’aquest caràcter més gran dels
Estats Units. Va ser fundada el 1945 i està basada a Oakland
(Califòrnia). Té prop de nou milions de mutualistes, 167.300 empleats i
hi participen 14.600 metges. Com a sistema privat de salut, té prestigi.
Obra en un mercat molt competitiu, incomparable al nostre i de costos
molt més alts.
A Europa, KP es va fer famosa perquè un estudi la va comparar amb
Servei Nacional de Salut (NHS) britànic. El treball, publicat en el ”
British Medical Journal” va trobar que KP era “superior en alguns
aspectes al NHS”.Aquest darrer l’ens és pioner i el paradigma de bon
model sanitari públic. Fou concebut pel polític liberal William
Beveridge i creat el 1946 pel ministre laborista Aneurin Bevan. Un altre
treball, també britànic, publicat el 2004 pel “The British Journal of
General Practice” va arribar a una conclusió antagònica a l’esmentada.
Va dictaminar que “els costos de KP eren de fet substancialment més alts
que els del NHS i (els costos de KP, eren destinats) a una població més
jove i més sana”(i per tant amb tractaments més barats).
A nivell mundial, tots els estudis, inclosos els de l’ Organització
Mundial de la Salut destaquen que l’actual sistema privat nord-americà
resulta paradoxalment molt més car i molt menys equitatiu que els
europeus. Per això, el president Obama dugué a terme un canvi radical
(batejat “Obamacare”, “Obamaatenció”) ara sotmès a una acció judicial
per part dels seus opositors, davant el Tribunal Suprem. La sentència
era esperada pel passat dia cinc. És imminent i constitueix un punt
major de la política interna dels Estats Units.
Obama vol el contrari que la Generalitat
Obama vol el contrari que els actuals tres visitants catalans de
Boston.La seva reforma Obama prima l’ assistència primària, per així
reduir els costos hospitalaris. Un crònic ( diabètic, hipertens,
asmàtic, etcètera) genera menys costos si se l’atent bé des de la
primària. A més, assoleix una bona qualitat de vida i és un treballador
productiu. En canvi, si no se’l controla a nivell d’assistència primària
acabarà a l’hospital, originant un cost ben superior.
Van a Boston, pretenent trobar (sense dir-ho al Parlament )esquemes
organitzatius que els hi permetin reduir encara més el personal sanitari
i trobar un nou enfocament pel tema de crònics. A Catalunya aquesta
darrera qüestió ha empitjorat molt, per culpa de les seves infames
retallades.
Així, ara mateix resulta que a l’hospital de l’ ICS “Germans Trias i
Pujol”, de Badalona, acaben de suprimir cinc llocs de treball d’
“infermeres d’enllaç”. Precisament feien el que Obama pretén dur a terme
als Estats Units: racionalitzar l’atenció dels crònics per millorar la
seva existència quotidiana, la seva integració social i evitar els
costos hospitalaris, que sempre són superiors.
Un crònic mal atès va a parar de pet a l’hospital, com a mínim.Una
anada a Badalona, per a preservar el que estant acabant de destruir,
hagués estat més barata i eficaç que un viatge a Massachusetts.
He tingut ocasió de veure a destacats polítics catalans treure el cap
a l’estranger. Mai no vaig poder constatar que hi aprenguessin res. No
aprèn qui creu que ja és el millor. Sempre ha de ser món –o “Madrid” o
l’enemic intern de torn– qui en té la culpa.
La seria i racional KP està ubicada en una altra galàxia. Tindrà
dificultats per a copsar bé la follia institucional i la perversió
institucional que avui caracteritza a la Catalunya política i
especialment la político-sanitària. Si algú de KP ha d’intentar entendre
Catalunya pot començar passant una temporada a Louisiana, que diversos
rànquings qualifiquen com l’ Estat més corrupte dels Estats Units.
Entre la Louisiana i Catalunya hi ha més d’ un diferència,
desfavorable a Catalunya. Aquí un cas de corrupció com el del
representant per Nova Orleans, William J. Jefferson mai no hagués acabat
amb uns justa sentència de tretze anys de presó. D’altra banda, si aquí
hi hagués un poder judicial més independent, una policia amb autonomia
institucional i es duguessin a terme accions “sting” (fiblada) com
l’operació“Abscam”, per a treure a la llum la corrupció política, a tots
els nivells, potser a Catalunya s’haurien de construir noves presons.
Evidència clínica respecte els crònics
A Catalunya l’evidència clínica sobre la manera d’actuar respecte els
malalts crònics està ben documentada a nivell acadèmic. Però és
pervertida perquè els interessos hospitalaris, els del sector concertat,
són políticament dominants en la Generalitat de Mas i de Gordó, ara
secretari general de la presidència i abans gerent de CDC.
L’assistència primària, que la Generalitat s’està carregant, no està
en mans de la concertada. És el lligam objectiu entre crònics,
assistència primària i hospitals on la comitiva catalana vol intentar
trobar inspiració, per a controlar l’assistència primària des dels
hospitals de la concertada.
El domini sanitari, de fet monopolístic. de la població passarà a
mans hospitals concertats, amb afany de lucre (però pagats amb diner
públic) i sense que hi hagi competència real – com la que afecta a KP
als Estats Units. Així la concertada podrà fixar preus. La supervisió
correspondrà al Servei Català de la Salut que tradicionalment – i ara
potser més que mai – està controlat per antics ( i potser futurs)
directius de la concertada. A la KP li costarà entendre el que a Estats
Units seria considerat tema il•lícit: un conflicte d’ interessos, o una
cosa legalment pitjor. Es reafirma que els polítics catalans tenen un
apriorisme: carregar-se el model actual a favor de la privada
concertada.
L’anada a Boston pot fer recordar el títol d’una gran obra de teatre
de Luigi Pirandello, “Sis personatges en busca d’ autor”. En efecte, per
a resoldre problemes concrets i immediats de la sanitat catalana es va
veure un model conceptualment incomparable amb el català, o el que en
queda. Ignoren que hi ha diversitat de models constitucionals,
organitzacions institucionals, com el de “Droit Administratif”, en
francès en totes les llengües, antagònic al de “rule of law”, en anglès
també en tots els idiomes. També hi ha tradicions històriques, models
productius, distribucions de població, que obliguen a ser prudent,
evitant demagògics i petulants trencaclosques. És el mateix que els
porta a usar mots en anglès per a dir rucades ben pròpies de la
politiqueria casolana que no impressionen a ningú, excepte potser a ells
mateixos, sovint força propers a actituds autistes o de campanar.
Els tres personatges –que poden ser sis, com en l’ obra de
Pirandello, o més– van a Boston aparentant que volen trobar solucions a
un problema que han creat ells i que ja saben com volen resoldre (en
benefici de la privada concertada). La resta és litúrgia. Violant un
criteri bàsic de l’aritmètica juguen amb dades no homogènies. Posats a
fer podien haver anat a Mongòlia. Com gosen comparar la situació de
domini privat del sector públic sanitari que hi ha Catalunya amb un marc
ultracompetitiu com el nord-americà? En canvi, no miren al País Basc on
el sistema sanitari funciona molt millor que a Catalunya i on acaben de
fer un concurs-oposició per contractar nous zeladors.
Dos sistemes europeus diferents de l’americà
Els dos sistemes vigents a Europa –el de Beveridge i el de Bismarck,
aquest darrer més antic, menys equitatiu i més car que el primer– són
ambdós tan diferents del fins ara privatista nord-americà que les
comparacions són escasses, en ser difícils. Una de les immenses
contradiccions de la nostra actual situació és que, en base a arguments
només econòmics, Espanya acaba de passar del sistema Beveridge al
bismarquià, malgrat ser indiscutible i indiscutit que aquest darrer és
més car. Pel que fa a Catalunya, s’ha passat al caos, al desori, a la
disminució de l’atenció i de l’equitat, així com a un sistema que de fet
és molt més car. Però, això si, es vol que sigui més beneficiós pel
sector privat concertat, encarnat per Ruiz, així com objecte d’una
espècie de matrimoni estable amb Mas. Val la pena fer un paral•lelisme:
sigui quin sigui el dret positiu, o el consuetudinari, que es consideri,
no hi ha cap tipus matrimoni sense un règim econòmic matrimonial.
Això és una part crucial del problema, greu en si mateixa. Però no
els hauria de portar tan lluny com ara gosen anar. Haurien d’instruir-se
una mica. Si ho fessin, veurien que en el món acadèmic ningú discuteix
una afirmació, a reproduir tot seguit, del professor emèrit d’Economia
de la Salut de la Universitat de Stanford, Victor R. Fuchs. És el típic
professor liberal nord-americà: considera els fets, sense cap
apriorisme.
En el seu llibre “Qui viurà?: salut, economia i opció social” el
doctor Fuchs afirma que cada societat té dret a anar vers un sistema més
privatista o més públic.Però aconsella que, en ambdós casos, es faci
amb calma, tenint en compte el que ja existeix. Aquest no és el cas a
Espanya i encara menys a Catalunya. El doctor Fuchs també afirma, en
l’edició de 2002 del seu llibre, que cap país que ha provat el sistema
nacional de salut no l’ha abandonat. Espanya i sobretot Catalunya poden
assolir aquest trist honor, en un moment en que Obama vol fer anar el
seu país en el sentit contrari.
En efecte, amb l’inici brutal de les retallades sanitàries, la
Generalitat va voler l’extinció o la reducció a beneficència del que
havia estat venen, ella mateixa, com un bon i barat model públic català.
Amb força cinisme i gens de vergonya va usar, per escrit, aquests
mateixos mots (“barat i bo”), en presentar, a Sitges, el passat
novembre, el vigent Pla de Salut de la Generalitat, pel anys 2011 al
2015. Ho presidí Artur Mas. Ara el model ja no és bo i, a més, resulta
més car. KP no en té cap culpa, ni pot ajudar a resoldre-ho sobretot
mentre persones com Ruiz i Josep Prat estiguin al davant la bogeria
sanitària catalana.
Molts mesos més tard, el passat 20 d’abril, Rajoy va optar per passar
del model Beveridge al bismarquià, que és més car i menys equitatiu,
com li passa a l’actual model de fet de la Generalitat. En obrar per la
via de fet, la Generalitat gosa voler fer creure que les retallades són
“una cosa de Madrid”. Babau qui s’ho cregui. La veritat és que van
començar a Catalunya, comunitat on han estat més brutals que enlloc.
Ara, efectivament, també són estatals, obra de Mariano Rajoy i del PP.
A Catalunya, s’ha instaurat el caos. En conseqüència han sorgit a la
Generalitat les bastonades de cec. L’anada a Boston és una bastonada més
entre altres d’anteriors, simultànies i, ben segur, posteriors. S’optà
per la política d’aventurisme permanent, de la qual el parlament mai no
en sap res. Pel que fa a la visita a Boston, està centrada en voler
trobar esquemes organitzatius que supleixin les errades de fons. En
efecte, en el marc del seu model, KP està ben organitzada. Però els
nostres problemes no són de mer origen organitzatiu. Hi pesa molt més la
voluntat política finalista i la incapacitat de persones ja ben
identificats, com Ruiz i Prat, encara president de l’ ICS.
Reduir el nombre de metges
Els tres visitants de la capital de Massachusetts volen veure si
reunint-se amb la KP poden trobar un camí per reduir el nombre de metges
i de personal sanitari, organitzar d’alguna manera el tractament de
crònics i sobretot liquidar l’ ICS. Obliden que probablement a KP, que
té prestigi, no li agraden els temes polítics conflictius. Al menys, per
ara no té fama d’això, sinó de professionalitat, en el marc privat.
Manté bones relacions internacionals, romanent sempre en el seu lloc.
El viatge córrer el perill de resultar inútil per diverses raons.
Primer, KP es mou en el si d’un mercat lliure, quan aquí tenim un mercat
sanitari captiu que bàsicament ho continuarà sent. Entre altres raons,
perquè els interessos que descaradament sempre han defensat Mas,
Mas-Collell i, ni cal dir, Ruiz, són els hospitals comarcals o locals
concertats, en contra de l’ ICS.
Aquí es dona una situació que, als Estats Units, podria donar molta
feina als fiscals nord-americans, els quals com la llei els hi obliga,
són molt severs amb les situacions de monopoli. No imagino que Josep
Prat, Josep Abelló, Ramón Bagó i un munió d’altres personatges clau
puguin admirar alguns aspectes del control públic nord-americà. Una cosa
són els fiscals nord-.americans i una altra de molt diferent és la
confusa i cada dia més criticada oficina administrativa de la
Generalitat dita Antifrau. Algun dia se’n haurà de fer el balanç real,
parlant de noses i de serveis.
Als Estats Units, KP ha de competir en un mercat molt obert, mentre
que aquí la privada concertada sembla que pot imposar preus i costos. En
tot cas, la majoria dels ens sanitaris clau dels diversos governs de la
Generalitat han estat farcits de persones que venien de la privada
concertada i estaven esperant retornar-hi. L’actual director general del
Servei Català de Salut (SCS) Josep Maria Padrosa, antic dirigent, com
el conseller Ruiz de la Unió Catalana d’ Hospitals (UCH), hauria tingut
la sinceritat de recordar, en el decurs d’una àmplia reunió, que molts
dels actuals dirigents del SCS ( com els de tots els ens sanitaris de la
Generalitat, inclòs el propi conseller) provenen de la concertada i ben
possiblement hi retornaran. Tot quedava clar. Però pot reblar el clau
recordar que Josep Prat també va ser en el seu moment director general
del SCS, sota Jordi Pujol.
Un dels participants en aquella reunió havia tingut la honestedat – i
la temeritat – d’insinuar que potser es podria collar més els costos
que factura de la concertada, que, efectivament, viu del diner públic,
pagat pel SCS. L’ honest intervinent potser no s’havia assabentat de que
aquí el presumpte conflicte d’interessos rep el cínic nom de “sinergia”
i és assumit com pa beneït, o complementat amb incompatibilitats, com
les (plural) que s’imputen judicialment al avui president de l’ ICS,
Josep Prat.
A Boston però en clau sempre catalana
En realitat, els tres visitants en Boston fan una lectura, diguem-ne a
la catalana, ben esbiaixada del model integrat de KP, ometent la
situació de pràcticament monopoli que es dona a Catalunya i la justa
conflictivitat política d’uns canvis que s’han introduït per la via de
fet, amb una descarada marginació del parlament i amb un continuat abús
dels mitjans de comunicació públics o subvencionats. Això darrer no crec
que cap nordamericà ho pugui entendre.
KP és l’equivalent – dins un model incomparable – del Servei Català de
Salut (SCS) d’ aquí. Allí la cúpula de KP mana, distingint bé entre les
seves activitats amb ànim de lucre i les que no ho són. Aquí el SCS està
de fet al servei de la concertada. Mai s’enfrontarà a la concertada,
perquè, si es donés, la relació entre la concertada i la cúpula del
poder a la Generalitat ho superarà sempre tot. No cal oblidar que les
necessitats dels partits són variades i sovint element decisiu.
Si tot això la KP ho arriba a copsar bé, voldria creure que s’hi
pensarà dues vegades abans de ficar-se en un enterrament de tercera que
només és possible per la capacitat dissimuladora de la Generalitat, la
confusió intel·lectual de durant anys els poders han imposat a la
societat i els compromisos poc sants de totes les forces polítiques amb
poders fàctics sanitaris. Uns compromisos que expliquen els silencies
del PSC sobre el Col•legi oficial de Metges de Barcelona, instrument
esgarrifosament dominat pel dirigent de CDC, Jaume Aubia.
http://puntsdevista.wordpress.com/2012/06/22/sobre-leuro-per-recepta-dimissions-i-coaccions/
NO a l’euro per recepta. NO a la taxa mésindigne del govern més covard
puntsdevista.wordpress.com
Front a la indignitat de la taxa a la malaltia,
la proposta de la ciutadania conscient dels seus drets, dempeus per la salut
pública!
Quan anem a comprar els medicaments que ens
recepti el metge o metgessa, neguem-nos a pagar l’euro per recepta. No tenen
vergonya d’intentar cobrar aquesta taxa quan ja hem pagat els nostres impostos,
quan sabem amb tota seguretat que aquesta mesura incrementarà les desigualtats
a la nostra societat, quan hi haurà persones que hauran de triar entre poder
menjar i comprar els remeis que necessiten… i quan cada dia es destapen
corrupcions a la sanitat catalana i es destinen milions d’euros a compensar les
malifetes i estafes dels bancs.
Per tot això, i més, quan a la farmàcia et
demanin que paguis l’euro per cada recepta, entrega aquesta carta perque la
facin arribar al senyor Boi Ruiz. Inundem la conselleria de salut amb la nostra
negativa a pagar la taxa de la malaltia, l’impost més indigne del govern més
covard.
Benvolgut Sr.,o Sra. Farmacèutic/a:
Com Vostè coneix molt bé, les recents mesures
preses pel Govern Autonòmic i el Govern de l’Estat estan posant en perill un
model de Sanitat Pública que ha costat molts sacrificis a diverses generacions.
La mesura recentment adoptada sobre el que es coneix com a “taxa de l’euro per
recepta”, a més de resultar injusta per al ciutadà (que ja paga la Sanitat amb
els seus impostos) no actua sobre les veritables causes estructurals dels
problemes de la “nostra” Sanitat Pública. I nostra vol dir de la
ciutadania, i per tant també dels farmacèutics i farmacèutiques, i de molts
altres col•lectius professionals i socials. El fet de que
comenci a aplicar-se el que en diuen “taxa per recepta” pot posar en perill la
continuïtat d’alguns tractaments en persones especialment vulnerables.
Veiem amb preocupació la forma com el Sistema
Sanitari es decanta per postures economicistes, amb evidents criteris
privatitzadors i tot ignorant els més elementals principis tant de
justícia social com de salut pública. Es tendeix a considerar els
professionals sanitaris com a simples gestors d’un pressupost, no sempre
realista. També en aquest cas, l’aplicació del re-pagament sota el títol de
“taxa de l’euro per recepta”, pretén convertir el farmacèutic en un agent
econòmic en benefici de la Administració. Encarregar-li funcions de
recaptador d’impostos, incrementant la càrrega burocràtica, és
absolutament improcedent. El personal de farmàcia ha de tenir funcions
sanitàries per tal de poder ajudar als pacients amb els medicaments a fer-ne un
ús adequat.
Avui aquesta nova penalització sobre les persones
malaltes ens arriba de la ma del Govern de la Generalitat de Catalunya, però
tenim ja anunciada i amenaçada una nova taxa sobreafegida sobre els
medicaments, des de l’ Administració estatal, Ministerio de Sanidad, a partir
del dia 1 de juliol. És lògic i coherent que el meu rebuig es concreti i
estengui amb igual determinació a totes les reiterades agressions planificades
pel Govern i el Gobierno.
Igualment vull deixar constància que
penso fer responsables de qualsevol incidència, agreujament o complicació
sobrevinguda del meu actual estat de salut, relacionada amb aquesta
circumstància d’impediment terapèutic, als màxims directius competents del
Departament de Salut i tota la seva cadena de comandaments.
Per tots aquests motius, i d’altres, li MANIFESTO
LA MEVA NEGATIVA A PAGAR LA TAXA DE L’EURO PER RECEPTA. Poso a la seva
disposició aquesta declaració per a que en pugui informar, si així ho desitja,
a les autoritats sanitàries.
Tot esperant la seva comprensió, el saluda
cordialment i cívicament
NOM I COGNOMSCIP
RECEPTA
Signatura
http://puntsdevista.wordpress.com/2012/06/21/no-a-leuro-per-recepta-no-a-la-taxa-mes-indigne-del-govern-mes-covard/
Más de 26.000 adultos en edad laboral mueren al año de forma prematura en Estados Unidos porque carecen de
seguro sanitario, según un estudio publicado el miércoles por el grupo de defensa del consumidor
Families USA.
El informe calcula que una cifra récord de 26,100 personas entre 25 y
64 años murieron por falta de cobertura sanitaria en el 2010, frente a
los 20,350 en el 2005 y los 18,000 en el 2000, a una tasa equivalente a
unas 72 muertes por día o tres por cada hora.
Las conclusiones del reporte se basan en datos de la Oficina del
Censo de Estados Unidos, los Centros para el Control y Prevención de
Enfermedades y el Instituto de Medicina, que hallaron que el riesgo de
muerte prematura aumenta en un 25 por ciento entre aquellos que no
cuentan con cobertura médica.
El informe ha sido divulgado en vísperas de que el Tribunal Supremo
de Estados Unidos se pronuncie sobre la constitucionalidad de la ley de
reforma sanitaria, que instaura la cobertura médica universal, una de
las iniciativas políticas más significativas de la Administración de
Barack Obama.
Parte de la polémica generada por la reforma de salud tiene que ver
con la exigencia de que, a partir del 2014, todos los estadounidenses
adquieran un seguro médico so pena de ser multados.
El director de Families USA, Ron Pollack, explicó que la
asociación sin ánimo de lucro que dirige decidió lanzar el estudio en
estas fechas para ilustrar el efecto de las posibles consecuencias que
tendría la sentencia del Tribunal Supremo en caso de que anulara la
reforma.
“Si la Ley de Asistencia Asequible continúa hacia adelante y amplía
la cobertura a decenas de millones de personas, el número de muertes
evitables por no tener seguro va a disminuir de manera significativa”,
subrayó.
Se espera que la reforma extienda la cobertura a más de 30 millones
de estadounidenses que no tienen seguro, mientras que los datos del
Censo muestran que cerca de 50 millones carecen de seguro.
El martes el Departamento de Salud publicó otro informe que refleja
que más de 3.1 millones de jóvenes entre 19 y 25 años de edad han
conseguido cobertura médica bajo la reforma sanitaria de Barack Obama,
incrementando del 64.4 por ciento al 74.8 por ciento entre septiembre
del 2010 y diciembre del 2011.
EFE
http://www.librered.net/?p=19015
Domingo, 24 de Junio de 2012 20:11
Ante el modo de como se está
realizando la reforma sanitaria, existe un alto descontento que intentaré
analizar, pese al malestar y enfado personal.
Ante el modo de como se está realizando la reforma
sanitaria, existe un alto descontento que intentaré analizar, pese al malestar
y enfado personal.
Antiguamente en la dictadura Franquista surgió el lema
“España es diferente”.
¡Cuánta razón había¡. El hecho de no pasar la
guillotina los pirineos, perpetuo una filosofía de vida de lacayos sumisos y
señores dominantes.
Actualmente Catalunya, es uno de los motores
filosóficos y económicos de la península Ibérica y de España, pero sigue
enclaustrada en la misma filosofía previa a la revolución francesa.
Bajo la justificación de la crisis económica, en vez
de depurar responsabilidades de quienes han gestionado mal la economía
sanitaria, se persigue y castiga al afectado por estar enfermo. Recordemos que
son los gestores del dinero
público, los siguen dando las cotas de poder a los que se convirtieron en “los
destrolers” de la sanidad, que bajo la protección de los partidos
políticos y supuestamente nutriéndolos económicamente, han destruido la
herencia de la sanidad pública Española que garantizaba un sistema de
protección sanitaria a todos los ciudadanos.
La reforma sanitaria, es una acción muy seria y grave.
Desgraciadamente los sindicatos denominados de clase, mantenidos por
cuotas gubernamentales, desde su inicio se doblegaron fácilmente bajo la falsa
justificación de la crisis sin pedir y exigir las debidas responsabilidades.
Posiblemente es el precio impuesto a los liberados que ostentan el factico
poder sindical codo con codo con la patronal, a cambio de prebendas. !Solo
actitudes testimoniales¡.
Como toda norma existe la excepción, encontramos que
en el Hospital de Sant Pau, de Barcelona, cual reducto de “Asterix” contra el
imperio Romano, (entidad en la que los sindicatos de clase no ostentan la mayoría),
se han revelado ante la firma de perdidas sociales y profesionales propuestas
por el gobierno, salvaguardando así no solo los intereses de los trabajadores,
sino también la de los cerca 400.000 usuarios de su área de influencia. El
resultado es que se han destapado unas supuestas corrupciones, mediante los
sindicatos profesionales de médicos y enfermeras y que la justicia esta
investigando con encausados.
¿Por
qué se han silenciado motivos homogéneos en los otros centros sanitarios
públicos si son los mismos gestores impuestos por los mismos partidos, los que
migran de uno a otro centro, según el resultado de las elecciones?
El sistema de fundaciones, Institutos y otras formas
de gestión permiten realizar “arquitecturas administrativas” cuestionables y
supuestamente fraudulentas, al menos para evadir impuestos. Se conocen, pero no
se investigan.
Ahora ante la “vergüenza” de lo ocurrido en Sant Pau
se ha dado prisas el gobierno en remodelar las formas de estructuración de las
fundaciones. Veremos si es a bien del heraldo público o al de los partidos
políticos.
Hoy inicia un nuevo expolio a la ciudadanía más
afectada, los enfermos.
El precio de 1 €, por receta. Dicen que es para
proteger el actual sistema sanitario de depravados, que a modo de club o
deporte consumen medicamentos, recetados y controlados por su médico de
referencia, por un cuadro clínico validado.
Recordemos que el sistema sanitario español se
sustenta de las aportaciones de las nóminas que mensualmente ya tienen un
porcentaje de descuento, más lo que se aporte mediante hacienda. Pero en
Catalunya, se le añade un céntimo de euro, sobrecargado al carburante.
Reducciones de servicios sanitarios y actualmente el nuevo recargo sobre el
medicamento.
No es la solución al problema, al contrario lo
agravará más. Es una visión torpe e ignorante plantear que el conflicto esta en
los usuarios. Es el modelo que no ejerce prevención y cuidado de la salud y se
centra en la curación, en vez de dirigirse a la medicina preventiva y
educacional, al margen del control de los gestores.
Las decisiones actuales, tan solo el inicio de un
mayor conflicto, pues todo ello no va a finalizar aquí, sino que se le añadirá
las cargas estatales que determine el “imperio”, perdón el gobierno Español.
Nada va a cambiar si no se depuran y exigen responsabilidades a los gestores
fraudulentos y siguen manteniéndolos en las mismas cotas de poder y carnet
político mediante trasvases de cargos y entidades a “gobernar”.
¡La
dictadura franquista sigue perpetuada aún en este país, independientemente del
color del partido gobernante¡
Si existe pobreza, es de rigor que se reparta y cada
uno asuma lo que deba asumir, pero cuando un gerente y unos gestores de un
hospital público, puestos a dedo por los propios políticos en el poder,
cobran más que el propio presidente de la Generalitat y que los consejeros
del gobierno.
Cuando se permite, a sabiendas, que los mismos
individuos cobran del heraldo público, múltiples salarios por ostenten cargos
idénticos, que se han creado horizontalmente entre los organismos
gestores de los centros, estructurados como si fueran empresas distintas
(fundaciones, institutos etc.), es que algo malo ocurre en el control de la
administración o algo se esconde.
Los
afectados de SSC, una vez más se verán afectados por estas decisiones.
Son una población de enfermos que ya realizan el
copago desde siempre, puesto que no son reconocidos por el sistema sanitario, a
pesar de lo que diga la OMS, ni se invierte dinero en investigaciones.
Ya comente en artículos anteriores los conflictos en
los que nos podíamos encontrar.
Pues ya se ha iniciado el proceso, la disolución y
dispersión de las historias clínicas es un hecho, pago por medicamentos
ineficaces, derivados los pacientes a una mayoría de profesionales analfabetos
en el tema, aumento de población afectada y con edades muy precoces, con una
“mirada hacia otro lado” de los profesionales que los atienden. Los
profesionales de la salud, al margen de la atención que deberian prestar, son
la pieza clave de la formación e información de estas patologías a sus colegas
y a los políticos que gestionan el país.
No hay que esperar justicias divinas, es preciso
plantearnos los simples humanos afectados que inicialmente se cumplan las
leyes.
No hay que dejar a los endiosados de cartón piedra
actuales en sus púlpitos de lado. Hay que afrontar de una vez por todas que les
exigimos responsabilidades y respeto, a todos los niveles, tanto en la atención
sanitaria al igual que cualquier enfermo crónico, como en que las
investigaciones que se realizan con dinero público sean de calidad y con
criterios no personalistas, puesto que si no cambian las cosas y el modelo
asistencial solo nos va a quedar una sola salida. Seguir muriendo en vida o el
que económicamente pueda salir al extranjero.
Ya no podemos seguir lamiéndonos las heridas y
lloriquear lo mal que estamos, debemos pasar a la acción, estamos solos y solo
dependeremos de nosotros y de nuestros actos.
- Neguemonos a pagar,
- Planteémonos
el depositar dicho euro en una cuenta notarial hasta que no se depuren
responsabilidades.
- Mostremos
el descontento y el desacuerdo globalmente.
- Demandemos
al gobierno por el trato discriminatorio y vulneración de datos.
Que sean los tribunales internacionales quienes se
pronuncien sobre la legalidad o abuso de poder del gobierno y como se han
subvencionado los partidos políticos españoles, mientras retengamos el
impuesto.
#novullmorir: miles de manifestantes frente a las farmacias catalanas en contra del pago del euro de la vergonya por José Icaria se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported. Basada en una obra en joseicaria.blogspot.com.
He compartit el post que em sembla molt bo però he buscat el nou portal laculpanosempreesdemadrid.cat i sembla que no està obert. No es troba excepte per la menció en aquest blog.
ResponderEliminarCom es una cosa que interessa molt, tema assessorament jurídic, seria bo comprovar que estigui obert, si es diu així i informar a tota la població.